Loading...

19 diciembre 2010

CON LA MARATÓN - Contra las lesiones medulares y cerebrales adquiridas



PER SEMPRE

Ja fa temps la vida a mi em va regalar una altre vida.
Camini o no camini,
a cada pas et veig aquí,
en el meu viatge.

I vull dir-te que avui porto dins de mi el teu coratge.
Ets amiga nit i dia,
un tresors de companyia.
No fan falta les paraules perquè amb la mirada parles, fidel amiga.

Puc reconèixer que al principi potser no, no t'estimava.
Però sempre vas estar, si no trobava la sortida,
donant-me vida.
Quan domis has de fer-me companyia, un altre dia.

Aliada, la distància a prop teu serà més curta.
Caminant sabré esperar-te, perqué res no pot parar-te, fidel amiga-o.

Si la sort vingués a veure'me un cop més per regalar-me forces
perquè les cames deixin fortes trepitjades, recordaria les vegades
que em vaig veure sobre tu, i t'ho agrairia.

Ets un àngel, puc sentir-te i les mans acariciar-te,
mentre veus rodar els meus dies. Els altres no volen veure'ns, tu mai no ho faries.

Ets cada lletra que per fi s'ha fet cançó de la meva història.
I tantes coses dins de mi vénen i van en un llit en calma...
Pots dormir com ho faries sempre de matinada.
T'estimo, vida meva. Més que mai vull abrigar-te, si ets aquí a mi res em falta.
Tens la clau de l'esperança, la meva esperança.

Per sempre queda't una abraçada forta. Per sempre, per sempre,
moltes mercès per venir amb mi i aixercar-me.

Per sempre queda't una abraçada forta. Per sempre, per sempre,
moltes mercès, la meva cadira de rodes.

2 comentarios:

ROSALIA dijo...

Uf, se me ha hecho un nudo en la garganta Didi. Menudo testimonio.
Felices fiestas wapa.
Besos amiga.

josep estruel dijo...

Hola Didi. Si es triste lo que has escrito, mucho más fué el testimonio de una madre mientras se veia a su hija de 5 años en una cama preparada para ella.
Didi,Jamás, ni de lejos podía imaginar un caso como aquel.
Lo pondré en un post, aunque no se si sabré explicarlo.

Entre otras cosas su madre repitía:
"Como se puede explicar a una hija que no podrá andar nunca, ni siquiera en silla de ruedas"
"Mi hija me lo pregunta muy a menudo, demasiado a menudo..."
Un beso amiga mia.