Loading...

04 abril 2007

LA PERLA NEGRA


Assec la xemeneia que crema dintre de la casa y en les teulades vestides de vermell

vigilo que no entre l'odissea del trempat, dels llibres que sempre tenen fam,

em miro y ho intento de nou,

sortint de la meva frustració suplicant no ser la meva pròpia arma,

ara hauria de donar-te la raò,

fent cas a les meves veus no aguanto la pressíò i indignada,

bufetejo el somriure d'ahir, les llàgrimes destruint discos vells,

la mirada de fa messos aixecant les mentides que van voler

ser objecte d'uns dies gelats, d'uns milers minuts de silenci,

d'un passat recordant'me contínuament que vaig anar, qui sóc;


No tinc trinxera el meu armari ni en l'amagatall on sempre guardo alguna cosa,

obstinada busco volent rebutjar al dolor que és l'amor consumint'me,

no hi ha meravelles que pugui netejar, no hi ha adròmines llençades,

ni coixins guardats amb l'olor del que dorm despert,

buscant artes que fa tant temps vaig llençar en el calaix del vull i no puc,

recopilo frases y lletres que vaig escriure pensant en el que vaig voler,

sabent el molt que les trobo a faltar,


I trencada molt trencada em recullo esperant esvair de la mateixa forma,

de la mateixa manera, com sempre;


No poder entendre como pot quedar en el fons d'una copa tant si l'hi han begut,

sé molt be que des de la meva, des del més profund del meu pensament,

ni tan sols puc arribar, acostar-me a tu,

i quant entent que no deixo de voler, i quant entenc el gran que seria,

arribar a tu, mirant-te.

No hay comentarios: