Loading...

06 septiembre 2007

ALÈ DE VEURE'T

Sé que m’has vist trist per les flors que marceixen,
Per l’arrel que creix dintre de la meva sang,
Perquè la perduda de tu mai podría guarir-se amb res;

Són el meus cinc sentits els quals pengen del meu cor,
Sou vós el meu company que balla al so de la meva vida,
Vull dir-te tant que sé que no donará Temps;

Tremolo pensant que no haurà i sobrará per explicar-te tots en meus sentiments
Que són teus, que neixen vivint amb tú, al teu costat;

A vui he provat l’amargor del record en un somni sentint-me sola,
i l’alba depertant he plorar recobrant el alè de veure que res gens cert,
que entre dues aigües llunyanes es van embullar a un temps distint en un moment estrany,
dolç i enverinat, despullar-se amb el meu, el nostre moment;

Ensenya’m que no es pot estimar llirant-se amb màscares
viatjand en un amarg record.

No hay comentarios: