Loading...

10 abril 2007

AIRE MULLAT

Va ser dolç tenir-te, per fi, en el centre del meu cervell,
en el centre del sentiment, un ésser despert,
una força que sobresurt com un atac de feres,
que parla en el silenci, que s'amaga per a devorar-te,
que murmura a l'aire mullant desitjos carnals,
mirant fixament a la seva presa.

Vaig acostar sigilosament la dolçor,
el sabor amarg que desperta al morb,
alleujant-me d'estar amb algú amb vista a un món real,
em vaig alegrar que els seus ulls foren de cristall,
la seva mirada perduda, la seva il·lusió vella.

Fent-lo una vegada, i una altra, sense vigilar el temps
que s'esforça per subjectar-se,
en els millors instants, a l'orgasme pendent del vull i no arribo.

Es va regirar en el sòl fred acompanyat de calor,
de la meva roba mullada,
vaig convidar a la raó a viatjar,
oblidant l'estat del clítoris espantat,
va estampar el seu cel a l'infern i vam començar a viure
els segons més tendres i gelats de la seva vida.

Va relliscar mil vegades al sòl intentant cuidar-me amb detalls,
però lentament, amb el pensament petit, solament volia
sentir en el meu sexe tots els millors moments amb els pitjors.

Abandonarem,
amb la lluna girada al món,
amb la nit tremolant de fred,
amb la promesa de donar-nos un món nou.

No hay comentarios: